|
27
DE MARÇ: DIA MUNDIAL DEL TEATRE
MANIFEST INTERNACIONAL
Hi ha nombroses hipòtesis al voltant dels orígens
del teatre, però de totes la que més em crida l’atenció
és una que pren la forma d’una faula:
Una
nit, en temps immemorials, un grup d’homes estaven reunits
en un pedregar per escalfar-se entorn un foc i contar-se històries.
De sobte, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i
utilitzar la seva ombra per il·lustrar el seu relat. Ajudant-se
de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets
personatges més grans que els de la realitat. Els altres,
enlluernats, van reconèixer de seguida el fort i el feble,
l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.
Avui
dia, la llum dels projectors ha substituït aquella foguera
inicial i la maquinària d’escena, les parets de la
pedrera. I amb tot el respecte cap a alguns puristes, aquesta faula
ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix
del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça,
sinó com un element d’unió.
La
supervivència de l’art teatral depèn de la seva
capacitat per reinventar-se integrant noves eines i nous llenguatges.
Si no, com podria el teatre continuar sent el testimoni dels grans
reptes del seu temps i promoure l’harmonia entre els pobles,
si ell mateix no donés mostres d’apertura? Com podria
jactar-se d’oferir solucions als problemes d’intolerància,
d’execució i racisme, si, en la seva pròpia
pràctica, es negués a tot mestissatge i a tota integració?
Per
representar el món en tota la seva complexitat, l’artista
ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència
de l’espectador capaç de distingir la silueta de la
humanitat dintre d’aquest perpetu joc d’ombra i llum.
És
veritat que de tan jugar amb foc, l’home corre el risc de
cremar-se, però té també l’oportunitat
d’enlluernar i d’il·luminar.
Venda d'entrades: 24 h al 902 10 12 12
i a la taquilla del teatre 973 44 52 52 |
 |
|