Xalet Montiu

El Xalet Montiu, seu de l'ImPiC

El Xalet Montiu representa l’inici de l’estil modernista a la ciutat de Balaguer. Quan aquest estil arriba a aquesta ciutat, a Catalunya està en la seva fase culminant, és el modernisme que neix sota la influència de l’arquitectura ja realitzada per Domènech i Montaner, i per Gaudí, i que comprèn els anys que van des de 1900 a 1914.

A principis de segle XX, Balaguer era una ciutat d’uns 5.000 habitants. El nucli urbà s’estenia fins el final del c/ Miracle, conservant el antic nucli medieval de la ciutat dins de les muralles. L’obertura del recinte emmurallat, originada per la carretera de Castelló provoca la formació i origen del c/ Àngel Guimerà, i l’aparició d’una sèrie d’habitatges unifamiliars en aquest indret, pertanyents a famílies de la burgesia de Balaguer, que trien les noves corrents arquitectòniques per construir les seves cases.

Característiques del Xalet Montiu

Vivenda unifamiliar encarregada pel Sr. Montiu al Passeig Àngel Guimerà. Al llarg dels anys, però, aquesta construcció ha estat destinada a d’altres usos diferents de l’habitatge, així, als anys 30 va passar al ram de l’hosteleria i des d’aleshores se la va conèixer com a “Fonda Enric” o el “Xalet de l’Enric”.

A partir dels anys 50-60 fins aproximadament els anys 80 va ésser seu del “Instituto Nacional de Previsión” que amb la construcció d’un annex lateral es va destinar a la Seguretat Social, posteriorment aquest annex va ser seu de la Creu Roja i més tard del Servei d’Assistència Social de l’Ajuntament, en tant que, l’edifici pròpiament dit fins l’any 94 va acollir una escola de nens discapacitats denominada “L’Estel “.

Originàriament el conjunt estava format per un xalet, una cotxera i una caseta. A l’inici de la restauració del conjunt original només restava dempeus el xalet o edifici principal. L’edifici de planta sensiblement quadrada consta d’un pis principal (planta baixa), al nivell del c/ Àngel Guimerà, un primer pis i una planta sotacoberta, en tant que la planta soterrani està situada aproximadament al nivell del passeig de La Miranda.

Una de les característiques més interessants de l’edifici és l’harmonia existent entre els diferents nivells del xalet i els nivells del jardí o pati que l’envolten. L’estructuració de les façanes per pisos està molt definida mitjançant la distribució de les obertures, algunes d’elles molt singulars. La façana principal corresponent al c/ Àngel Guimerà està caracteritzada per un pòrtic- balconada que serveix d’unió entre la planta baixa i la planta pis, amb uns pilars quadrats de base trococònica truncada decorada amb “trencadís”. Aquesta façana igual que la posterior i la lateral nord, presenta un gran sòcol de pedra irregular corresponent a la planta soterrani, que pels desnivells del solar en aquestes façanes resten al descobert, i on apareixen les obertures que il·luminen aquesta planta. Aquesta façana lateral està caracteritzada per una tribuna de planta octogonal de la que sobresurten cinc cares, i amb tres parts diferenciades; la inferior, corresponent a l’àmbit de la planta soterrani, de pedra irregular, amb una obertura en arc, la central corresponent a la planta principal, amb les cinc cares ocupades per finestrals envidrats amb vidres de colors; la superior que consisteix en una balconada perllongació de les cares inferiors, a la qual s’accedeix des de la planta primera.

La façana posterior està caracteritzada per una escalinata per accedir a la planta principal a traves d’una balconada sota la qual existeix l’obertura i accés independent a peu pla a la planta soterrani. L’obertura d’accés a la planta principal és de forma elíptico-parabòlica molt característica del moviment modernista.

Uns altres elements singulars són el balcó, situat en el mateix angle de la façana posterior amb la façana lateral nord, i el mirador situat en planta primera en l’angle de la façana principal amb la façana lateral sud, format per quatre finestrals de formes sinuoses, que s’uneixen en la cantonada amb un element interessant i únic en tot l’edifici, una columna de fusta cordat amb el capitell i la base decorats amb fulles i flors, element medievalista que lliga amb el gust característic del modernisme. La decoració de la façana consisteix en la tècnica del baix o mig relleu, depenent si la decoració s’aplica a les motllures de les finestres o bé directament sobre la façana.

A l’interior i exterior de l’edifici es pot observar la importància que el moviment modernista donava a les arts decoratives, considerant l’edifici com un tot orgànic sense menysprear ni oblidar cap detall per petit que pogués semblar. Així podem observar la serralleria en tres elements principals; la reixa d’entrada, la barana de l’escala principal interior, i els balcons exteriors, que en un conjunt, encara que suposin un repertori formal de gran riquesa no obliden mai la funció de cadascun dels detalls.

L’edifici també utilitza la vidriera de colors, com element decoratiu en els elements singulars, així en la tribuna existent en planta baixa i en la porta separada d’aquest espai sobresortint de la sala principals utilitza tons molt suaus que matisen la llum interior a l’igual que en les finestres de l’escala en tant que la finestra en angle situada en la planta primera utilitza tons vius com el roig Rubí i el verd maragda.

La fusteria també te gran importància en aquest edifici, des de les finestres i portes balconades que acompanyen amb el seu disseny a les vidrieres de colors, com les portes interiors que presenten motllures i relleus, amb elements d’inspiració vegetal i geomètrica, sens dubte però, els elements més importants i destacats són l’arrambador existent en la sala principal i les bigues de la mateixa sala i del distribuïdor de planta primera, tots ells amb estil modernista marcadament anglosaxó. Els paviments estaven integrats bàsicament per mosaics hidràulics formant dibuixos geomètrics i florals, amb sanefes que emmarquen el paviment. Destaca però especialment el paviment de fusta que existia en la planta baixa, a la sala principal i al distribuïdor que dona accés a l’escala del jardí. Al distribuïdor el paviment està format per taules en disposició d’espiga de grans dimensions, en tant que al saló principal el parquet efectua un mosaic formant quadres i circumdant per una sanefa perimetral caracteritzada per l’alternança d’uns quadres amb incrustacions de marqueteria amb fustes de gran qualitat. A l’edifici també podem trobar els celrasos amb relleus i decoracions inspirades en el mon vegetal.