|
|
al-Àndalus
L'any 711, un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d'Àfrica
creuà l'estret de Gibraltar i derrotà els visigots de Roderic a la
llacuna de La Janda o riu Guadalete. La conquesta d'Hispània fou ràpida,
a causa de la situació de crisi econòmica i l'existència d'una
classe dirigent dividida i feble. Entre el juny del 713 i el setembre del 714, la
pressió militar ja es va fer sentir sobre l'alt Aragó, Lleida i Tarragona
i continuà fins a l'any 725, en què conclogué la conquesta de
la Tarraconense i la Septimània.
Els pactes i les capitulacions van ser la tònica general al llarg d'aquesta
conquesta que, en els primers moments, devia suposar control militar, a partir de
la construcció de campaments i l'establiment de guarnicions a les ciutats
més importants.
Amb la conquesta d'Hispània, es va configurar un nou país, al-Àndalus,
amb capital a Còrdova i dependent del califa de Damasc, que es va convertir
durant un temps en la primera potència política, cultural i econòmica
d'Occident. Els més de quatre segles en què el nord-est peninsular
va pertànyer a al-Àndalus van deixar una forta petjada que determinà
la configuració de la futura Catalunya.
|
|
Més
informació:
